El primer gran pas de la companyia es dóna l'any 1873, data en la que s'assegura l'edifici del Congrés dels Diputats de Madrid, pocs dies abans de la proclamació de la Primera República.

L'any 1883 assegura les Cases Consistorials de Barcelona, i l'any 1892 assegura l'Arsenal, seu actual del Parlament de Catalunya.

L'any 1876 comença l'expansió de l'empresa amb la creació d'inspeccions a València, Navarra i Castellà. Cap a l'any 1884 es fa palès la importància social de La Catalana. A petició de la Casa de la Vila, la companyia participa en l'organització del cos de Bombers de Barcelona.

El nou segle marca l'expansió de l'empresa. S'amplien els seus camps d'interès i s'inicien les seves inversions immobiliàries o la seva participació en negocis i societats fora del país.

Aquesta expansió ve acompanyada de la compra de nombrosos edificis, seus de la companyia. D'aquesta manera l'any 1901, es compra la que seria la seu de La Catalana durant molt anys, en el número 34 del Passeig de Gràcia de la Ciutat Comtal. Deu anys més tard, arriba la seva presència a Melilla. L'any 1920 es realitzen inversions a París i Cuba. L'any 1926 obre oficines a Sevilla i a Saragossa el 1930.

El 1907, la plantilla de La Catalana era de 26 persones. La companyia es restructura internament l'any 1917 i comença a dividir-se en seccions, ampliant el servei que donava contra incendis al de tumult popular.

L'any 1947 es decideix operar en els rams de Vida, Accidents Individuals, Accidents de Treball i Danys a Vehicles. Aquest serveis s'amplian el 1962 a l'assegurança Col.lectiu de Vida i a l'assegurança Escolar. La fusió de la cartera de la Catalana i la cartera d'Occidente crea un gran Grup assegurador, ja que ambdues companyies aporten també les carteres de les seves filials: La Previsión Nacional, Intercontinental de Seguros, Cantabria i Occidental de Capitalización... Paral.lelament, s'integra Inocsa i es reestructuren administrativament els serveis centrals, a més d'ampliar els camps d'actuació.